LA CONNEXIÓ DE LES POBLACIONS IBÈRIQUES I EUROPEES DE VOLTOR NEGRE

El voltor negre Aegypius monachus va perdre al llarg del segle XIX la seva àrea de distribució contínua des de la península Ibèrica fins les poblacions asiàtiques, quedant nuclis fragmentats per tot el territori del Paleàrtic occidental.
A través de la informació d’individus ibèrics marcats amb emissors satèl.lit així com d’observacions d’exemplars francesos a Catalunya, es coneixia des de fa anys la connexió entre la població ibèrica i la francesa (de recent creació gràcies als diversos projectes de reintroducció). Un dels objectius principals del projecte de reintroducció del voltor negre Catalunya era aprofitar aquest corredor natural a través dels Pirineus, reforçant-lo mitjançant una població intermitja a cavall entre el centre i sudoest ibèric i Europa. Quan es compleix un any i mig de l’alliberament dels primers voltors negres als Pirineus, tenim informació suficient com per afirmar que això és ja una realitat. Fins al moment s’han observat un mínim de 5 voltors negres francesos, nascuts en llibertat a Cevennes, sedimentats durant un temps variable tant a Boumort com a Alinyà. Per altra banda, al menys sis voltors negres alliberats a Catalunya han entrat en territori francès, alguns visitant els projectes de reintroducció francesos inclús fixant-se en ells. Al menys dos individus catalans es van dispersar cap a les poblacions d’Extremadura (entorn de Monfragüe). I per últim, els darrers anys s’han observat als Pirineus diversos individus sense marques ni anelles que amb molta probabilitat procedeixen del centre i sudoest ibèric, els últims, 2 joves el dia 21/05/09 a Boumort. Aquestes dades confirmen el reforçament de la connexió de les diferents poblacions que suposa el projecte català, essent el primer pas cap a la recuperació de l’antiga àrea de distribució paleàrtica del voltor negre.